Frisbee

EL FRISBEE

         El primer Frisbee apareix a Califòrnia, EUA, al voltant de 1903, quan grups de joves de Bridgeport, es divertien llançant-se els uns als altres la base dels motlles de llauna dels pastissos del confiter, W. Russel Frisbie, fabricades per l'empresa frisbie Peu Company . Tanmateix, la seva introducció i popularització es deu a la pràctica d'aquesta activitat per part dels soldats a les bases militars després de la II Guerra Mundial.
          El 1946 Walter Frederick Morrison patenta el primer disc volador anomenat Pluto Platter, que no va adquirir molt d'èxit en estar construït de baquelita i trencar-se després de cada caiguda.
         El 1950 l'empresa de joguines Wham-O va comprar la patent a Morrison i el va començar a fabricar en material plàstic, ja amb el nom de “Frisbee. Aquest canvi va resultar en una enorme popularitat de la joguina.
        En 1967 es va fundar l'Associació Internacional de Fisbee, que va editar un reglament. En 1968 Joel Silver i Buzzy creen un esport col.lectiu amb el frisbee, és “l'Ultimate”. El primer partit, amb reglament establit, es va jugar en 1972.
        En 1974 se celebren els primers campionats del món i el frisbee s'estén a Europa i als països asiàtics
Diferents tipus d'agarres
Normal: El dit índex es col.loca al llarg de la vora externa del frisbee, amb el polze en la part superior i la resta dels dits en la inferior.
En ve baixa: Es col.loquen els dits índex i cor en la part inferior del frisbee. El polze es col.loca en la part superior per a subjectar el disc.
De polze: El dit polze en el bord intern i la resta dels dits en la part superior.
Invertit: Igual que l'agarre normal però els frisbee s'agafa al revés.

Pinza: Amb el polze per un costat i l'índex i el cor per l'altr, agarrant el bord del disc. El dit polze es recolza en el bord intern i els altres dos en l'extern.

Tipus de llançaments

Normal:Duim el frisbee al maluc contrari de la mà de llançament i des d'allí tracem amb el braç un arc per a acabar amb un cop de canell perquè el frisbee giri.
Quan soltem el frisbee, el braç està el més estés possible, el dit índex assenyala la direcció que seguirà el fribee.
El frisbee ha d'anar paral.lel al còl i a la mateixa altura sense elevar al final la mà.

Flotant: Igual que l'anterior, però varia la sortida del frisbee, elevam la part davantera del frisbee perquè descriga una trajectoria elevada, de manera que a l'arribar al seu punt més alt, davalla verticalment.
Trajectoria corbes: El frisbe ha de sortir amb inclinació respecta al pla hotrtzontal. Si la trajectoria corba és cap a la dreta, inclinarem el frisbee, de manera que la cara inferior ens miri a noltros, al revés si la trajectoria és cap a l'esquerra.

Vertical: S'agafa el frisbee en ve, el duim cap arrere, flexionam 'avantbraç per estendre-ho cap avant i cap amunt alhora que ho llancem. Al principi el frisbee sortirà vertical, però després es col.loca paral.lel al sòl, encara que de revés.

Recepcions

Hi ha dues maneres de col.lcar la mà en la recepció: amb el polze cap amunt quan les recepcions són per abaix de la cintura i amb el polze cap avall quan és per amunt.
Les recepcions poden ser de múltiples maneres: entre les cames, darrere de l'esquena, per darrere del cap,...


        Es juga entre dos equips de 7 jugadors; es tracta d'avançar passant-se el frisbee entre els components d'un equip fins anotar un gol. Això s'aconsegueix quan un jugador de l'equip atacant rep, dins la zona de gol de l'altre equip, el passe d'un company.
        El camp és rectangular i als extrems es disposen les dues zones de gol.


REGLAMENT

El disc ha d’ésser desplaçat mitjançant passades.
El jugador que té el disc no pot avançar, ha de passar-lo
El mateix jugador només pot tenir el disc durant 10 segons
No es poden fer autopassades
Si el disc es interceptat , cau a terra o surt fora del camp, aquest passa a ser de l’equip contrari, que de ser defensor passarà a ser atacant.
Si amb el disc a l’aire l’agafen al mateix temps defensor i atacant, aquest segueix en possessió dels atacants.
Els jugadors es poden desplaçar per tot el camp, incloses les zones de gol, ja que no existeix el fora de joc.
No hi haurà contacte entre els jugadors, ja que per defensar ha d’estar a 1 metre com a mínim.
Sols un jugador pot marcar al que te el disc i l’hi ha de deixar una distància per tal de que efectuï la passada. La resta de companys ha d’estar a tres metres com a mínim
Per tal d’aconseguir un gol, el jugador atacant ha de rebre el frisbee dins de la zona de gol i plantar-lo al terra.
La funció de l’equip atacant es marcar gol i la del defensor interceptar-lo per tal de fer ells el gol.
En edat escolar hem de tenir en compte que s’ha de ser més flexible, per exemple, en el temps de joc, en les normes... i adaptar-les a les característiques dels nostres alumnes.
Per començar el joc se sortejarà quin és l’equip defensor i quin l’atacant. L’equip defensor llençarà el disc des de la seva zona de gol i el joc començarà allí on l’equip atacant agafi el disc. En el moment de l’inici tots dos equips se situaran a la zona de gol dels seus respectius terrenys de joc.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada