Bàsquet

HISTÒRIA

         Encara que que el bàsquet modern va ser inventat per James Naismith, es creu que l'origen del bàsquet va ser el joc de pilota mesoamericà ("tlachtli" en nàhuatl; "pok-a-pok" en  maia i "taladzi" en zapoteca). Algunes investigacions han determinat que fa 1500 anys es van construir camps de "tlachtli". Era un joc que va captivar als indígenes asteques fins al punt de fer-los perdre tot el que tenien , fins i tot la llibertat o arribar a posar-se en venda com esclaus . El tlachtli es jugava en un pati en forma de “l” que tenia a ambdós costats parets amb grades destinades al públic. En el centre estava la cistella, un anell de fusta o pedra colocat verticalment .

        L´ objectiu del joc consistia en passar la pilota, de goma i làtex, que extreien d'arbres, per l'anella. La pilota feia 12 centímetres de diàmetre. Als jugadors només els hi era permès colpejar-la amb les cames , malucs o colzes . Aquest joc tenia un significat religiós i mitològic. El cel és un Tlachtli diví que representa el món on els ésser sobrenaturals jugaven i la pilota són els astres, el Sol o la Lluna . 
       
       En la vida quotidiana, el joc, servia de pretexte per a fer enormes apostes. els perdedors eren decapitats.
 
       El nombre de jugadors per equip variava: segons uns gravats trobats, es jugava amb dos,  quatre o sis integrants.
  
       Un dels camps més ben conservats està situat a Chichén Itza.
  
      En alguns llocs es continua jugant pels habitants amerindis locals.
      El basquet modern probablement té la base en el joc alemany korbball o al duck on a rock un joc medieval, que Naismith havia jugat, on una persona vigila una gran pedra que els oponents han de tocar tirant-li pedres més petites; per jugar-hi amb més efectivitat, Naismith va deduir ben aviat que un tir suau i parabòlic era molt més efectiu que un tir recte i fort: aquest pensament va ser essencial per tal que Naismith inventés un nou joc.

       El desembre de 1891 el nord-americà cap de servei d'Educació Física de la Universitat d'Springfield, Massachusetts, el Dr Gulick va convocar a una reunió a tot el cos de professors per dissenyar un joc que es pogués jugar sota sostre, doncs els hiverns en aquesta zona dificultaven la realització d'alguna activitat a l'aire lliure i va designar a James Naismith (un professor canadenc nascut el 1861 a Almonte, Ontario) perquè es fes càrrec de l'activitat al gimnàs i a més li va encomanar la tasca de buscar algun mètode que mantingués l'interès dels estudiants.
       Al cap de pocs dies, Naismith baixà al gimnàs portant una pilota de futbol soccer i li va demanar al viligant del gimnàs, Mr Stebbins, si tenia 2 caixes quadrades. El guàrdia va contestar que únicament tenia dos cistells de préssecs. Alguns investigadors de la història del bàsquet difereixen pel que fa a l'ús que es donava a aquests cistells, alguns esmenten que s'hi recol · lectava pomes. L a veritat és que eren usats per a la recol · lecció de fruites. Naismith va clavar els cistell en els extrems de les baranes de la galeria superior que envoltava el gimnàs a una alçada de 3,05 m. (10 peus) que actualment és l'altura reglamentària en què es troba la cistella. Així va nèixer el basquet.
       Naismith explicà als seus alumnes que el joc consistia bàsicament en intentar introduir la pilota als cistells que s'havien col · locat. La manera d'avançar amb la pilota, seria botant, i la forma de passar, podia ser llançada, "batuda" o rodada.

       A la classe hi havia 18 alumnes, que van ser dividits en dos equips, per això, el primer joc de bàsquet es va   iniciar amb 9 jugadors per bàndol. Un cop fet els equips, Naismith els va col · locar dins de la pista i en aquest temps es va iniciar amb 3 davanters, 3 centrals i 3 defensors, tots aptes per anotar. El primer partit va acabar amb el resultat de 1-0.

       Un cop explicat el joc i les seves primeres regles, es va començar a jugar el "bàsquet". Quan s'aconseguia introduir la pilota en la cistella de pomes, es prenia com "Goal", i hse necessitava una persona encarregada de treure-la del cistell. En un inici, s'havia de pujar a l'escala i treure la pilota, cada vegada que s'encestava.

       Un company, Frank Maha, va demanar a Naismith quin nom li posaria al nou joc, i es va suggerir el nom de "Naismith Ball" però va esser rebutjat. Després de diversos suggeriments es va arribar a la conclusió que el nom adequat era "Basketball".(pilota i cistell)

       Naismith va dissenyar un conjunt de tretze regles, el primer reglament, per a l'incipient esport. Eren aquestes:

1.-La pilota pot ser tirada en qualsevol direcció amb una o les dues mans.
2.-La pilota pot ser colpejada en qualsevol direcció amb una o les dues mans, però mai amb el puny.
3.-Un jugador no pot córrer amb la pilota. L'ha de llançar des del lloc on l'agafa.
4.-La pilota ha de ser subjectada amb o entre les mans. Els braços o el cos no poden usar-se per a subjectar-la.
5.-No es pot empentar l'oponent, agafar-lo o colpejar-lo. La primera infracció serà castigada amb una falta, la segona el desqualificarà fins que s'encerti un tir o si hi ha una intenció de lesionar, es desqualificarà fins la resta del partit.
6.-Es considerarà falta colpejar la pilota amb al puny, les violacions de les regles 3 i 5, i el descrit a la regla 5.
7.-Si un equip fa tres faltes consecutives, es contarà un punt per a l'equip contrari.
8.-Els punts s'aconseguiran quan la pilota es llenci i caigui dins de la cistella i s'hi quedi. Si es queda al límit i un contrari mou la cistella, contarà com a punt.
9.-Quan la pilota surti fora de banda, serà llançada a dins del camp i jugat per la primera persona en tocar-la. En cas de dubte, l'àrbitre tirarà la pilota en línia recta cap al camp. La persona que treu té cinc segons per a fer-ho.
10.-L'àrbitre auxiliar sancionarà als jugadors i anotarà les faltes i avisarà a l'àrbitre principal quan algun equip cometi cinc faltes consecutives. També podrà desqualificar jugadors, d'acord amb la regla 5.
11.-L'àrbitre principal decidirà quan s'aconsegueix un punt i portarà el marcador.
12.-El temps serà de dues meitats de 15 minuts amb un descans entre les dues parts.
13.-L'equip que aconsegueixi més punts guanya.
       El 20 de gener de 1892 es va jugar el primer partit de bàsquet al Gimnàs del Col · legi. 

 
       El bàsquet femení va començar el 1892, en el Smith College, quan Senda Berenson, una professora d'educació física, va modificar les regles de Naismith per adaptar-les a les necessitats de les dones.
       Ràpidament s'estengué per tota l'Amèrica del Nord i aviat es professionalitzà. El primer partit entre universitats fou el 1895 entre Yale i Pennsilvània. El primer partit considerat professional es jugà a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional. El 1932 neix el campionat de la NCAA i el 1946 l'NBA (amb el nom de  Basketball Associatio of America). La FIBA es funda el 1932.
       Els soldats nord-americans que combateren en la Primera Guerra Mundial l'exportaren a Europa i l'any 1936 ja va ser admès com a esport olímpic.
       El 1950 se celebren els primers Campionats del Món de bàsquet en categoria masculina a l'Argentina, i tres anys després es celebraria el primer campuionat femení a Xile. Aquests campionats es continuen celebrant cada quatre anys, alternant-se amb els Jocs Olímpics.
       El 1989, la FIBA va permetre la participació de professionals als Jocs Olímpics, ja que fins aleshores només hi participaven esportistes amateurs. Això va permetre la participació dels jugadors de l'NBA.
                                                        HARLEM GLOBERTROTERS

EL BASQUET A ESPANYA
 
       L'esport del Bàsquet va ser introduït a Espanya en 1.921, a través del pare escolapi Eusebi Millán, sorià de La Quiñonería i criat a Barcelona, que havia estat deu anys com a missioner a Cuba, on va conèixer aquest esport introduït a l'illa per els soldats que la van envair en 1.906. El pare Millán va implantar el nou esport a l'Escola Pia de Sant Antoni, a Barcelona.
       
       A Espanya, en aquestes dates (igual que ara) existia veritable passió pel futbol, i semblava extrany que un esport d'equip i de pilota pogués jugar-se amb les mans. S'explica que el Pare Millán va amagar totes les pilotes de futbol que hi havia al col · legi, cosa que va crear un autèntic cisma al centre. Es feia necessari un acord amb els alumnes, perquè, amb prou feines, acceptessin al Bàsquet. Al final es va prendre la salomònica decisió de jugar tres dies a futbol i tres dies al bàsquet.
       
       El Pare Millán es va apassionar amb aquest esport i va fer una gran tasca de proselitisme, fins que en 1.922 va aconseguir, amb un grup d'alumnes de les esmentades Escola Pia de Sant Antoni, formar el primer club espanyol de bàsquet: el Laietà Basket Club, el popular Layetano.



NORMES
    Sistema d'anotació.
Existeixen tres sistemes de valoracions per als encistellaments, que són:
  • 2 punts si la cistella està feta en temps de joc des d'una distància interior de la línia de 6,75 m.
  • 3 punts si està feta a través d'un llançament de més enllà de la línia de 6,75 m.
  • 1 punt per a les cistelles fetes (amb el temps aturat) des de la línea de tir lliure.

Definicions

  • Passes: després d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar més de dues passes, encara que tampoc no se'n permet donar dues i quedar-se estàtic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. També es poden realitzar passes de sortida, que solen ser freqüents en alguns jugadors, consisteix a donar un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de començar a botar la pilota.
  • Dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llençar però no tornar a botar-la. Tampoc pot saltar amb la pilota agafada amb les mans i tornar a caure amb la pilota agafada sense haver-la passat ni llençat.
  • Pivotar: És el moviment en el qual es pot moure un peu en totes direccions, mentre que l'altre roman quiet a terra.
  • Zona: no es pot romandre més de 3 segons seguits a la zona, que és l'àrea restringida de l'equip contrari quan la pilota es troba en el seu camp.
  • Treure de banda o de fons: s'ha de treure abans de 5 segons; si no, la pilota passarà a possessió de l'equip defensor en el mateix punt en el qual es comet la infracció.
  • Temps de possessió: el temps límit de possessió que té cada equip per a llançar i que la pilota toqui en el cercle o entri en la cistella és de 24 segons.
  • Camp enrere: l'equip atacant una vegada hagi passat la pilota al camp del contrari no podrà retrocedir-la fins al camp propi durant aquesta jugada.
  • Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge. Al fer-ho, serà castigat amb una falta personal. A la cinquena falta (6 en l'NBA) el jugador serà eliminat.
  • Falta antiesportiva:la falta antiesportiva consisteix a posar en perill el físic de l'adversari.
  • Falta tècnica: falta d'un jugador o d'un membre de la banqueta que suposa un comportament impropi en un partit de bàsquet.
  • Falta desqualificant: falta personal o tècnica que comporta l'expulsió del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; dues faltes antiesportives també equivalen a una falta desqualificant.
  • Bonus: si un equip comet cinc faltes defensives en un període, a partir d'aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest període seran castigades amb dos tirs des de la línia de tirs lliures de la zona de l'equip infractor (situada a 4,60 m de la cistella, o 5,30 en mesures de l'NBA). Cada tir lliure aconseguit val un punt. També s'efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rebi una falta mentre es troba en acció de tir i després de les faltes tècniques, antiesportives o desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es dóna per vàlida la cistella i se li concedeix un tir lliure. Quan el jugador rep una falta en intentar llançar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.
  • Peus : la pilota no pot tocar els peus , si ho fa la possessió de la pilota passa a ser de l'equip contrari .
Posicions al bàsquet. 1-Base, 2-Escorta, 3-Aler, 4-Aler pivot, 5-Pivot.
  • Base: És l'encarregat de dirigir el partit (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat davant de la línia de 6'75, i des d'ella maneja tot el joc.
  • Escorta: Són els tiradors, solen ser més alts que el base i també qui més passades  han de rebre. Solen ser  jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que jugen per fora de la línia de 6,75.
  • Alers: També són tiradors, i a més poden jugar per dins. Solen ser més alts i forts que els escortes.
  • Aler pivot: Normalment són una mica més baixets que els pivots. A diferencia del  pivot també poden jugar per l'exterior.
  • Pivots: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir. Estan situats un a cada costat de l'ampolla, gairebé sota la cistella, solen ser els més alts de l'equip per poder agafar el rebot. 



     






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada